Passió

Porto uns dies pensant en el concepte de passió. Passió per fer el que ens agrada i fer el que ens agrada amb passió. 
Suposo que hi penso per l'article que  vaig escriure per la Revista de l'Esplai de la Gent Gran de Calaf.

Així que avui us deixo amb l'article que els vaig fer arribar ja que reflexa molt bé la meva idea de passió.

---

Ja fa uns anys, els meus pares ens van convidar a anar a la festa del dia del soci, a l’esplai de la gent gran de Calaf. Ens van dir que hi actuaven: ma mare sortia a fer uns balls en línia i el meu pare una obra de teatre.
Hi vam anar i vaig pensar: “mira, com les festes de fi de curs de les escoles. Els pares van a veure les actuacions dels fills. I passats els anys, som els fills els qui anem a veure les representacions dels pares.”
L’any següent, ens hi van tornar a convidar, explicant que farien una escala en hi fi. I aquest cop, van gosar, no només demanar-nos que hi anéssim, sinó que ho gravéssim també i després en féssim un vídeo!

En aquell moment, això de l’escala en hi fi em sonava a xinès i després d’explicar-me sobre què anava allò, vaig deduir que era el “playback” de tota la vida. Però vaig al·lucinar quan vaig saber que venia d’un programa de televisió espanyola, que portava el mateix nom “Escala en hi-fi”, i que es va emetre del 1961 al 1967 (jo encara no havia nascut!!!!).
A la primera escala en hi fi de l’esplai de la gent gran de Calaf, no hi vaig anar amb mandra. Més aviat hi vaig anar molt encuriosida per veure què farien aquella colla, els meus pares inclosos.
I només començar em vaig quedar enganxada a la cadira. No m’ho podia creure. Vaig quedar ben sorpresa i fins i tot em vaig emocionar. Allà van passar moltes coses amb el denominador comú que tots i totes actuaven dalt de l’escenari: qui feia de presentadora, qui feia de cantant, qui ballava, qui posava la música. Però el que més em va sorprendre va ser la passió.

I quan dic passió, vull dir que em van transmetre un sentiment d’emoció molt intens, d’entusiasme per allò que feien. En aquelles hores que van estar dalt de l’escenari em van fer arribar moltes hores de dedicació, de feina, d’esforç i d'aprenentatge. Moltes hores de convivència. Moltes hores de bon humor i moltes, segur, d’enuig. Moltes hores de riure i moltes altres de desesperació. Moltes hores de ganes que arribi el dia i algunes de llençar-ho tot a rodar. Però en definitiva, moltes ganes de passar-ho bé i compartir-ho amb un públic entregat que reia i aplaudia a parts iguals.
No parlo de passió desbocada o descontrolada, parlo d’estimar allò que fas, de treballar per les coses ben fetes, de posar-hi els cinc sentits, l’energia i la determinació i de voler-ho compartir. I allò és el que van compartir amb mi.
I ara ja han passat uns anys d’aquella primera escala en hi fi. I jo he anat parlant amb uns i altres, i m’heu explicat què feu a l’esplai, els tallers, les estones de joc, les xerrades… i llegeixo la revista, els articles, les vostres històries i les anècdotes… i veig algunes activitats que feu fora de l’esplai, sardanes, els vostres escrits, maquetes… i m’adono que esteu carregats i carregades de passions. I que les ganes de fer coses i fer-les ben fetes no tenen edat. I que quan ens agrada quelcom, ens falten hores.
El meu pare em va demanar que fes un escrit per a la revista. Vaig pensar en temes que podien ser interessants per la “gent gran”. Podria donar algun consell (com quan vaig fer la xerrada de prevenció d'accidents). Però finalment vaig decidir que no era jo qui havia de venir a ensenyar res. Que jo era qui havia aprés de tots vosaltres. I que aquest era el tema del que us volia parlar. Un escrit de reconeixement a la passió. Una passió que jo vull per a mi i per a les coses que faig. I un escrit d’agraïment per voler compartir el que feu i el que estimeu. I que també vull per a mi, per poder transmetre amb entusiasme allò que faig i estimo. Per a mi sou un exemple i això és el que avui volia compartir amb vosaltres.
I ara, a continuar!