Més enllà de l'1 d'octubre. Gestió emocional en situacions excepcionals.

PRESENTACIÓ
El dia 1 d'octubre va provocar en nosaltres un trasbals col·lectiu en què es van barrejar emocions de felicitat per haver participat i defensat el Referèndum i amb emocions de por, tristesa i ràbia per la violència i agressivitat física i psíquica que vam patir per part de les forces de seguretat de l'Estat espanyol.
Des d'aleshores la muntanya russa emocional segueix present en molts de nosaltres, sense saber massa d'on ve o què fer i que creix amb les amenaces i actuacions que van arribant de forma contínua. És una situació a la que no estem acostumats i, per aquest motiu, no sabem com fer-hi front.

ON SOM
Aquesta combinació d'emocions, que provoca en nosaltres una sensació de desordre, forma part de la situació excepcional i transitòria que estem vivint. I com que no hi estem acostumats, pot produir:

- un trencament del curs normal de les nostres vides
- una dificultat per a desenvolupar-se de forma habitual
- l'ús d'uns recursos propis que resulten insuficients a l'hora d'afrontar la situació
- una reacció d'estrès percebuda com d'alta intensitat

QUÈ SENTIM
Tristesa, por, ràbia, impotència, frustració, desànim, rancor, angoixa, culpa... generats per la incertesa, la sensació d'injustícia, desprotecció.

COM FER-HI FRONT
Normalment podem trobar 3 reaccions bàsiques:
- Evitar la situació que ens produeix malestar,
- Fugir de la situació, o
- Afrontar-la.
Donada la situació generalitzada que estem vivint, les accions d'evitar o fugir no acaben de ser vàlides. Així que l'objectiu és afrontar les circumstàncies actuals, aprendre a conviure-hi i fer disminuir o desaparèixer les conseqüències físiques, psíquiques i socials que ens provoquen malestar.

Hi ha moltes accions. Ni tothom les ha de fer totes ni hem de fer les mateixes. Cada persona ha de buscar aquelles accions que li serviran de forma individual.

COM AJUDAR ALGÚ
Fer-li veure que el que sent és una reacció comuna i necessària.
No culpabilitzar ni menystenir els sentiments dels altres. No tothom sent el mateix ni de la mateixa forma.
Donar suport, escoltar, compartir. Podem acompanyar, malgrat no puguem solucionar el problema.
Si algú mostra irritabilitat o aïllament, no t'ho prenguis com quelcom personal, sinó com a símptoma.

En cas que aquestes sensacions s'allarguin en el temps o s'accentuïn, no dubtis en demanar ajuda professional.