Estem carregats de creences!

Encarem novament un taller d'entrevistes laborals. I comencen a aparèixer sentències recurrents.

- És que no passaré l'entrevista...
- No els agradaré...

En alguns casos, hi afegeixen els motius:

- Em poso molt nerviosa i m'oblido de les coses.
- Amb la poca experiència que tinc...

I quan arriba l'entrevista, certament, no la passen. Perquè les experiències es creen d'acord amb les creences que tenim. I aquestes creences són limitadores.


Què podem fer?

Treballs sobre creences n'hi ha molts. I en funció de la creença, de com n'estigui d'arrelada, de l'actitud de la persona a voler-la qüestionar, el treball esdevindrà més o menys senzill.

Una opció, ràpida, senzilla i que ens serveix per començar, és convertir la creença en un desig.
Quin desig hi ha al darrere d'aquesta creença? La resposta seria de l'estil "jo el que vull és això i això és el que hauré de treballar".
Agafant els exemples anteriors:

- Jo vull anar tranquil·la a les entrevistes.
- Jo vull que es consideri l'experiència que tinc, per poca que sigui.

La visió de les coses canvia i l'actitud enfront de la situació també.

"Amb la poca experiència que tinc..." vs "jo vull que es consideri l'experiència que tinc, per poca que sigui".

En el primer cas, la creença és limitant, crea resistències, impotència, paralitza.
En el segon cas, la creença reconvertida en desig és generadora. Obre la porta per a aconseguir quelcom, defineix objectius. I això és el que s'haurà de treballar.