Entrevista laboral. Reflexions

Comparteixo unes reflexions que vaig mantenir la setmana passada amb una persona atesa, parlant de les seves competències i l’entrevista de feina.

Em comentava que en la seva feina sempre ha mantingut una actitud més aviat col·laborativa quan ha de dirigir equips i li semblava que això era una feblesa, perquè si una empresa li demanava un lideratge més “d’ordeno i mando” (utilitzant les seves paraules), no se sentiria a gust ni se’n sortiria. I se sentia insegura perquè si en una entrevista sortia el tema no sabria com defensar-se i es veu rebutjada per l’empresa per no tenir un estil autoritari.
 
Després de parlar una estona, vam arribar a algunes conclusions:
- el seu estil de lideratge col·laboratiu és un valor i més quan aquest tipus de lideratge li havia reportat èxit (tal i com després em va explicar). Per tant, en una entrevista hauria de potenciar l’èxit obtingut a través d’aquest tipus de lideratge.
- si vol tenir un lideratge autoritari perquè veu que li pot ser útil per treballar en algunes empreses, ha d’aprendre a desenvolupar-lo i començar a posar-lo en pràctica. Però també ha de valorar els resultats que aquest lideratge li reporta, ja que ella mateixa comenta que no és un estil amb el qual se sent còmoda i que quan l’ha rebut com a treballadora no li ha agradat.
- si en una entrevista ja veu que l’empresa vol lideratge autoritari i ella no s’hi sent còmoda i no el vol exercir, però creu que necessita la feina i l’ha d’aconseguir com sigui (venent-se com a líder autoritària), potser quan comenci a treballar tindrà problemes perquè no estarà procedint segons els seus valors i experiència. I potser en poc temps se sentirà cremada i pensant en deixar la feina. O acomiadada, perquè l’empresa no veu allò que esperava.

La idea a la que vam arribar és que en una entrevista no només és l’empresa qui escull candidats. Els candidats també escullen empresa. I si ens rebutgen perquè no sabem ser o exercir d’una determinada manera que no va amb els nostres valors o manera de fer, aleshores potser ens estan fent un favor, perquè no seríem capaços de treballar en aquella empresa i al cap de poc temps ens sentiríem malament. I en aquest mateix sentit, tampoc ens hem de sentir culpables per rebutjar una feina que creiem que no ens satisfarà personalment o professionalment.

---

Penseu que són unes bones reflexions-conclusions? Caldria tenir en compte algun aspecte més?