De qui depèn?

M'encanta aquest vídeo.

Sempre el passo en una sessió on es parla sobre de què o de qui depèn allò que voldríem aconseguir. Fem una llista de coses que voldríem aconseguir (estudis, feina, viatges, cases, diners, amics, propòsits personals...) i ho analitzem. Analitzem de què/qui depèn aconseguir aquestes coses i ens adonem de les moltes accions que nosaltres podríem realitzar per aconseguir-les.

Fem un segon exercici. Ara que sabem que nosaltres som part essencial per aconseguir coses, què podríem fer per aconseguir una feina?

Aquesta llista pot ser molt llarga i l'alumnat es sorprèn de tot el que està en les seves mans. I ho comparem amb una altra llista de coses que no depenen de nosaltres (tot i que si podem arribar a conèixer-les per poder-hi fer front, qüestió que torna a dependre de nosaltres).

I la llista dóna pas a l'última part, en forma de qüestió: “Si podem fer tantes coses per aconseguir el que volem, perquè no ho hem aconseguit encara?”. Després de fer aquesta pregunta, arriba la pausa. Veig les cares de la gent i sé que tots plegats necessitem un descans. I quan tornem i ens fixem en perquè no hem aconseguit aquestes coses surten paraules com: “no sé”, “no sóc prou valenta”, “no puc aconseguir-ho”, “buf… impossible”.

Creences… Ja en vam parlar en un article anterior.

Aquí es tracta que la gent s’adoni que aquestes creences són això: creences. No són veritats. En realitat hem aconseguit moltes coses, però no les valorem. Les donem per fetes. Segurament aconseguir-ho és el que tocava (en una següent sessió fem la llista de coses aconseguides i els recursos que van posar en joc per aconseguir-les i, oh sorpresa! sí que n'he aconseguit de coses!!!).

Enfront creences limitadores, la conclusió la treuen per si sols: fer oïdes sordes! Com la granota.